metro, Barcelona, juliol12
"En estat malaltís, els somnis es fan sovint destacadissos per llur relleu, la claredat i la semblança llurs amb la realitat. El somni adopta a vegades formes monstruoses; però les circumstàncies i el procés de tota la representació apareixen, malgrat tot, tan versemblants i amb uns detalls tan subtils, tan inesperats, tan en harmonia des del punt de mira artístic amb el conjunt del quadre, que, en estat de vetlla, hom ni tan sols podria imaginar-se'ls, encara que fos un artista com Puixkin o com Turguenev. Aquests somnis malaltissos es recorden sempre durant llarg temps i produeixen una forta impressió en l'organisme ja desguitarrat i exitat de l'home."
F. DOSTOIEVSKI, Crim i càstig,(1866), trad. Andreu Nin,
Ed. Enciclopèdia Catalana, 2005
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada