imprudències del cor

En la foscor del vespre de tardor
i per fugir de mals majors,
ens arraconem 
pensant que estarem bé.
Quan torna la llum
veiem que tenim punxes clavades
per tot;
que primer no fan mal 
sinó riure,
i poc a poc, 
quan ens les anem traient
veiem que sí 
que punxen i 
es fa llarg.

un dia de novembre14