dijous, 6 d’abril de 2017

codis

De fet, 
només en conec un.


El codi d'honor dels cavallers 
no passava per no ferir, sinó per no mentir.

Respecte sempre per l'antagonista, 
buscant el cos a cos, 
la sang, la suor, la salabror de la pell.

Ara és fàcil dir-se que un mateix n'és!! 
L'armadura, de quincalla: pantalles i carcasses,
no protegeix, amaga. 
Codis binaris, musicals i visuals amb sabor de marbre. 
Gestos banals i per als altres. 

I la valentia es torna gosadia,
i el repte, retirada. 

Quina nostàlgia.