Com a les dotze la ventafocs.
Com les paraules que fan i desfan un encanteri.
Com la confessió del secret més gran.
Com la revelació més esperada.
Com la primera paraula dita.
Com el "bon dia" des de l'altre costat del llit.
Com els sons després del silenci de peixos i posidònia.
Com la veu de l'estimat en l'auricular.
Com la cadència de la veu materna.
Així! Aquesta és la magnitud, la potència de paraules mal posades. En frases eixorques, que punxen, tallen, estripen i esquincen la imatge.
Perquè només hi volem veure pocs colors, tots càlids i flonjos; però a vegades, tornen a aparèixer les paraules inclements i impies.
Primer calles: n'has après.
Després, parles per parar aquestes paraules esmolades, per poder seguir pintant amb el pantone triat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada