En bambara les hores es diuen en francès. Ja està tout dit, alors.
Vivim moments i recordem moments, la ment.
I després de veure tatuatges impossibles: grans, delicats, enormes, bonics, reivindicatius, de colors, amb ombres; arracades, dilatacions i pierciengs i avui, pestanyes postisses. Els detalls de les infermeres i dels infermers es tornen constel·lacions hipnòtiques en aquests moments de lluita contra el dolor.
Ho fan bé i molt bé.
I no se sap quin pot ser el millor agraïment.
Mirem de recordar els noms, però en el record queden les estrelletes que il·luminen el seu cos.
Gràcies!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada