I em vaig banyar al gorg.
I em va passejar per la vall, em va fer el dinar, el sopar i ens vam tocar.
Respirar un aire diferent entre absis romàniques, arbres invasors, cabanes i torres vegetals destruïdes, escletxes impossibles entre roques.
Dinar verdura i cigrons radicals.
Riure al llit.
Percebre la distància i viure el pell amb pell.
Tornar a sentir d'aquesta manera! Respirar nou i fondo.
Alegria que agafa volum com més dies passen.
Però no va voler, no vol i està bé.
I jo feliç d'haver agafat les regnes del destí de les meves hores d'un cap de setmana.
Gràcies, A.!
Gorg a la Vall de Bianya
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada