La mare i el Tiu, vull dir.
Allà on són ells, ella i ell. Com si m'hi esperessin. M'agrada pensar-ho I en fa feliç imaginar la trobada. No és forçat i ve de dins. Gairebé faria il·lusió si no fos que aquí, esclar, hi ha els tendons del dolor i l'emoció
Llàgrimes llegint Hamnet, sanes, que em puc permetre.
Grief porn, deien de la peli.
El dijous l'aniré a veure.
No crec que ella i ell estiguin en un lloc fred I blanc com la neu. No. És un lloc càlid amb llum bonica i flonja.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada