Part del costat dret se sent així, el sento així: de suro.
Tot va bé!
La cicatriu cicatritzant, la mobilitat creixent, el cos recuperant-se, l'energia pujant...
Sí al mirall.
Pena per no haver-me sabut protegir de l'Al, que m'ha enterrat en vida i em dol.
Sensació d'irrealitat sovint. Com quan vam perdre el Tiu o la mare.
Sembla que la vida de veritat estigui a una altra banda.
Toca navegar... (ai els tòpics!) i ho faré somrient i mirant als ulls a tothom.
Però enyoro el plor I el descans.
No m'agraden els sostens que em fan posar, ni tampoc tota jo al mirall. La cicatriu no em fa res, el cabell creix poc a poc i la sobre alimentació del doctor Pérez ha fet que em vegi menys bé.
No sé a quant estic d'hemogloblina.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada