Wild geese by Mary Oliver

 You do not have to be good.

You do not have to walk on your knees for a hundred miles through the desert, repenting.

You only have to let the soft animal of your body love what it loves.
Tell me about despair, yours, and I will tell you mine.
Meanwhile the world goes on.
Meanwhile the sun and the clear pebbles of the rain are moving across the landscapes,
over the prairies and the deep trees,
the mountains and the rivers.
Meanwhile the wild geese, high in the clean blue air, are heading home again.
Whoever you are, no matter how lonely, the world offers itself to your imagination,
calls to you like the wild geese, harsh and exciting-
over and over announcing your place
in the family of things.

Escorç

 Per veure aquest Caravaggio, hem d'anar a Roma, estimada i estimat. 

Ens falta aquest.

Posició difícil. 

Busca la comoditat en la incomoditat, això a la classe de ioga.

I jo deia que estava animada, abans d'aquest escorç. D'estar sota el cavall de la febre, de la casa, de l'arrest, de la caca mal feta, de l'anul·lació de tots els plans, de l'oblit, del desgavell, de les llagues a la boca. 

I el repte de trobar bonic i valuós l'escorç. A veure si... Era molt fàcil estar animada abans.

La conversió de Sant Pau 

camí de Damasc.

Caravaggio, 1607

Santa Maria de Popolo

Molsut

 M'agrada aquesta paraula i tot el que ho és. 

Ahir, aquest cavall. 

Tocar, sentir i vibrar en pensar en la potència.

Fa pensar en l'últim home, per ara, ja fa més d'un any. Com poltre molsut però sense virtut. Aix!

Veig en la lluïssor i en les formes les ganes que també tinc jo. Fermes, molsudes... Avui però estic cansadeta.

La llum de l'alçada.

Vall de Núria, 

agost 25

The bridge

 'My back was a bridge for you to cross'

deia my dear Anohni.

Però cal viure-hi i estar-s'hi en aquest bridge que es diu tractament, que es diu amor. 

Així també, per Eiffel, de ferro o acer, ferm i pintat de vermell. Que no és el de Girona, que és vora mar. 

Com el meu. És el meu. Amb cargols que el collen bé i amb el vermell ple d'amor i passió per la vida. 

Somric perquè tot va bé i sento amor i il·lusió per caminar sota el para-sol, pensant que de cap manera estic fora de la partida.

Tot va bé. 

The bridge, 

Palamós, agost 2025

Proporcions

 Ajustar.

Exploro les proporcions d'energia, ànims, determinació, coratge (gràcies, Ferri) i de por, el no res, el mal de panxa i la debilitat. 

Exploro per ajustar, to balance.

El cos, cors, cuerpo, més que la cua, queue, cola.

Encara a l'andana del tren terapèutic. 

Chica Guyton,

I❤️F.C. 😊

Sargantana, 

prop de Cal Pinotxo, 

Mascanada 

Calma

 Mar en calma, amb ventet que ens acarona.

Les tres. Amb el gust de peixet a la boca. Després d'haver-nos abraçat plorant.

Joie de vivre sempre i ara plena d'amor, que supera la por del diagnòstic. 

Ho farem juntes. Ho vivim juntes. Amb la C immensa.

I plena d'amor estic estranyament contenta.

L'espera de l'operació ara és plena de goig i de vida.

Bany a la zona prohibida

Aquesta nit

 Revetlla de Sant Joan. 

Sempre important.

Avui, com si fos una dona gran. Sense que ningú no em toqui com vull que em toquin.

Sempre un trànsit.  Avui pensant si és un trànsit cap a la malaltia. Cap al no res.

He volgut tocar el mar, a la nit. Ritual. Esperit. Esperit. Aquest és el meu foc. Segur que incomprès,  irreal per tothom menys per mi.

Amb mi.

I abans, recordant síl·labari japonès o enyorant i enyorant (luxe per sobre les meves possibilitats) i el voler estèril però imparable. 

Un altre Sant Joan. 

Més amb mi que mai, i no n'hi ha prou.

Pim. Pam, pum

Eix vertical, esclar