companyia punyent,
còmica
i empàtica
"[...]Una nit en què gairebé no es pot moure, sent que l'amor se li agrumolla a la sang i que, literalment, l'asfixia. Estirat a l'ambulància que, amb un fil de veu ha aconseguit demanar per telèfon, recorda els temps en què era capaç d'estimar d'una manera natural, sense ser-ne conscient. La sensació de pànic contrasta amb la quietud que l'envolta: la immobilitat de l'aire, el tacte del pijama, la indiferència professional dels infermers i la presència d'una mort imminent. Si encara li quedessin energies, a l'home li agradaria negociar amb la mort i regalar-li tot l'amor que té a canvi de viure una mica més. Encara que sigui sense amor."
S. PÀMIES,"Segona cançó" dins Cançons d'amor i de pluja, Ed. Quaderns Crema, 2013
Bar la Goleta, Sant Feliu de Guíxols,
setembre13
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada