40 hores i caca en forma de boletes

 Era arriscat després de 2 anys i mig se sense veure'ns. 

El record d'una frase abans de saber que tenia la malaltia i el suport que vaig rebre d'ell en aquell moment me'l van convocar.

I 40 hores junts, a la natura, a la masia i a cases de menjars impossibles. Tret de quan anàvem a fer caca; junts.

Les caques, els menjars  els beures diferents, limitats per a tots dos. Però alguna cosa seguia igual... el fumar narcotitzant constant. 

I van ser vaivens, ara a prop ara lluny, ara pell amb pell. Comiat seriós, no sé si trist, incert. Vaivé. 

Però contenta de sentir l'afecte i gaudir de la seva companyia i de la porta que m'obre sempre a la natura amb llibertat.

Que bé, A!

Mite o pell amb pell

 I em vaig banyar al gorg.

I em va passejar per la vall, em va fer el dinar, el sopar i ens vam tocar.

Respirar un aire diferent entre absis romàniques, arbres invasors, cabanes i torres vegetals destruïdes, escletxes impossibles entre roques.

Dinar verdura i cigrons radicals.

Riure al llit.

Percebre la distància i viure el pell amb pell. 

Tornar a sentir d'aquesta manera! Respirar nou i fondo. 

Alegria que agafa volum com més dies passen.

Però no va voler, no vol i està bé. 

I jo feliç d'haver agafat les regnes del destí de les meves hores d'un cap de setmana.

Gràcies, A.!

Gorg a la Vall de Bianya