Blancs XV

tendres i carnosos

malles (III)

les xarxes socials naturals
són belles,
fermes
i
màgiques

Solius, novembre11

coordenades

L'espai dóna sensació de temps

Sicília, prop dels Vulcanetti, juliol09

Blancs XIV

però càlids, suaus i tendres

flors a dunes atlàntiques, 2011

líquid

Les fulles no sempre són als arbres

renovació

caldrien noves definicions per a:
pare
germana
germà
neboda
nòvia
nòvio
acompanyant

noves explicacions per a:
"els testos retiren a les olles"
"català de soca-rel"

donar com a vàlides:
-vaig al casament de la meva mare
-el nòvio del meu pare
-la nòvia del teu nòvio (des de la perspectiva sàvia i bona de persones de 5 anys)
-la dona del meu nòvio
-el nòvio de la meva àvia
-la vídua del meu avi
-la filla del meu pare

i admetre la potència -gairebé paranormal- dels mots petits:
-hi era
-no ho és
-ja no hi és
-ho era
-ja no ho serà
-n'era
-l'era
-l'és

dieta perfecte

interrogant

"Aleshores, en comprendre clarament per primera vegada que a cadascú, i a ell també, no l'esperava res llevat de la mort i de l'oblit etern, decidí que hom no podia viure d'aquella manera, que, o bé calia explicar la pròpia vida de manera que no semblés una mofa pèrfida i diabòlica, o engegar-se un tret.

No féu, però, ni una cosa ni l'altra, sinó que seguí vivint, pensant i sentint, i fins i tot es mullerà i gaudí de moltes joies, i era feliç quan no pensava en el sentit de la vida. 

Què significava allò? Significava que vivia bé, però pensava malament."

Lev TOLSTOI, Anna Karènina (1877) cap. 12, 8a part, 

trad. Andreu Nin (1933)

Descampat, Conil de la Frontera, agost11

Deixem-ho córrer

"Sapiguer és molt important", 

Eduard Punset al programa Com va la vida?, TV3, 8/11/11

- Si és d'aquesta manera, deixem-ho estar.

Detall de mural urbà,
carrer Calderers, València, 2010

the sun

"When the rays of the sun lick your skin with its tongue"

Roots, Devendra Banhart, 2002

Sant Feliu de Guíxols, novembre11

Desconcert II

 Sant Feliu de Guíxols, novembre11

la vida s'imposa sempre (II)

tardor

En algun moment, en algun lloc, 

la tardor era així de bonica:

Eriste i  Benasque, octubre06

connotació

dues veritats, dues realitats

recerca

"Passà una setmana, dues, tres mesos. La cosa començava d'anar bé: el joc de perdre i trobar prenia forma. Havia perdut la cigarrera, esca del pecat, havia perdut deu paraigües, un rellotge de polsera, una pinta de la seva mare al Cel sia, tres màquines fotogràfiques, divuit bastons, dos monocles, una maleta, quatre impermeables, tretze pipes, tres carteres... No havia passat el temps en va. Coneixia ja totes les delegacions de policia, tots els detectius de Barcelona, un grapat d'agents de vigilància, es deia de tu amb els encarregats de les administracions d'anuncis dels diaris, i s'havia creat amistats, suspectes per qualsevol altra col·laboració que no fos aquesta de recercar cada cosa perduda."

F. TRABAL, L'home que es va perdre, 1929

Hillargia: La luna como luz movediza (1957), fundició 2003
Oteiza, davant Es Baluard, Museu d'Art Modern i Contemporani
de Palma de Mallorca

símbols...

pistes, civilitat, ordre, artifici...

Port d'Aro, octubre11

xifres i lletres

Flor, Sant Feliu, agost11

de plàstic

- Hi ha gent que només hi va un cop l'any.

- Quina llàstima! En aquesta no hi ha res.

- Que brilli ben neta!

- A l'àvia li agradaria.

- M'aguantes l'escala?

- Ara hi ha gent que fa incinerar els parents, encara que faci anys que estan enterrats.

de colors

"Ahora se abre otro plazo"

"Instrucciones para dar cuerda al reloj" 

Allá al fondo está la muerte, pero no tenga miedo. Sujete el reloj con una mano, tome con dos dedos la llave de la cuerda, remóntela suavemente. Ahora se abre otro plazo, los árboles despliegan sus hojas, las barcas corren regatas, el tiempo como un abanico se va llenando de sí mismo y de él brotan el aire, las brisas de la tierra, la sombra de una mujer, el perfume del pan. ¿Qué más quiere, qué más quiere? Átelo pronto a su muñeca, déjelo latir en libertad, imítelo anhelante. El miedo herrumbra las áncoras, cada cosa que pudo alcanzarse y fue olvidada va corroyendo las venas del reloj, gangrenando la fría sangre de sus rubíes. Y allá en el fondo está la muerte si no corremos y llegamos antes y comprendemos que ya no importa.

J. CORTÁZAR, Historias de cronopios y de famas, 1962

una riera, Banyoles, gener11

Blancs XIII o proes previsibles

Port de Sòller, Mallorca, juliol11

Pecats (femenins) 3?

volubilitat

voluble: 1 2 adj. [LC] Que és mudadís i inconstant. La roda voluble de la Fortuna. És una dona molt voluble: ja ha tornat a canviar de parer. (DIEC: Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans) 

Hôtel Cluny, París, maig11

arbres

Hi ha olors que fan venir ganes de viure.

taronja i ginebró