De fet,
només en conec un.
El codi d'honor dels cavallers
no passava per no ferir, sinó per no mentir.
Respecte sempre per l'antagonista,
buscant el cos a cos,
la sang, la suor, la salabror de la pell.
Ara és fàcil dir-se que un mateix n'és!!
L'armadura, de quincalla: pantalles i carcasses,
no protegeix, amaga.
Codis binaris, musicals i visuals amb sabor de marbre.
Gestos banals i per als altres.
I la valentia es torna gosadia,
i el repte, retirada.
Quina nostàlgia.